La més senzilla: tècnica
Sa massa de s'ensaïmada és una massa fina, llarga, untada amb saïm. Si l'estiressis recta i l'enfornassis així, perdria tota sa gràcia: es saïm s'escolaria, sa massa s'assecaria pels extrems.
L'espiral resol això: tanca sa massa sobre si mateixa, manté es saïm a dins, i fa que cada capa s'infle separadament. Es resultat: aquesta textura tan característica, fulletada però tendra.
La més bonica: simbolisme
L'espiral és una de ses formes més antigues de sa humanitat. Apareix a coves prehistòriques, a cultures mediterrànies, a símbols religiosos. Per què? Perquè és sa forma que descriu es creixement: una llavor, una cargola, una galàxia.
Una pasta que creix mentre es cou, en forma d'espiral, té tot es sentit del món.
La més pràctica: tradició mallorquina
L'origen documentat de s'ensaïmada és mallorquí, segle XVII. La feien amb saïm de porc — d'aquí es nom — i la formaven en espiral perquè era sa millor manera de cabre dins es forns de llenya rodons de l'època.
Una solució pràctica que va acabar essent una identitat.