"Es mateix forn,
cinc generacions després."
Quatre generacions.
Una en marxa.
Cada una hi ha posat ses seves mans, ses seves receptes, ses seves hores. Però es forn ha estat sempre es mateix.
On comença tot
En Guiem Pons va arribar a Ciutadella des de Mallorca a finals del segle XIX. Venia per fer feina a ses obres del Far de Cavalleria.
Aquí va conèixer na Catalina Truyol, ciutadellenca de tota sa vida. No va tornar mai a Mallorca.
Es 1900, junts, obriren un petit forn de llenya a nes carrer de Curniola. En Guiem pastava i coïa a nes soterrani; na Catalina obria sa porta, atenía es públic, coneixia es veïnats pel nom.
En aquell temps, ses cases no tenien forn: ses dones duien es preparats de casa per coure'ls aquí. Es forn era tant un punt de trobada del barri com un negoci — en gran part per ses mans i sa veu de na Catalina.
En Joan i na Nieves
En Joan Pons Truyol i na Nieves Fraga agafaren es relleu del Forn.
En Joan, fill den Guiem i na Catalina, havia crescut entre sacs de farina i s'olor del pa fent-se. Per ell no va ser una elecció: era lo que sabia fer i lo que volia fer. Na Nieves va estar a nes seu costat tota sa vida.
Sota ses seves mans, es Forn seguí sent es mateix punt de trobada del barri.
Sa pastisseria
En Guiem Pons Fraga, nét del fundador, i na Maria Seguí Moll agafen es relleu i transformen es forn de pa en una pastisseria especialitzada en rebosteria menorquina tradicional.
Es seu germà, en Joan Pons Fraga, també hi treballava — dues mans més per a un negoci que creixia.
En Guiem deixa es negoci durant uns mesos i se'n va a Mallorca a aprendre s'ofici de pastisser. En torna amb tècniques noves, però sa idea és sempre sa mateixa: fer ses coses com s'han fet sempre, només que millor.
Quarta generació
Na Neus Pons Seguí està a nes capdavant del Forn, juntament amb sa seva germana, na Maria Antònia Pons Seguí.
A nes seu costat, es nebot Marc Coll Pons aprèn s'ofici dia a dia.
Es mateix forn. Es mateix carrer. Moltes de ses receptes que feien s'avi i sa rebesàvia.
Cinquena generació en marxa.
Sa boval
A damunt del forn hi havia es pis on ha viscut sempre sa família. A sa cuina, just damunt del forn, s'hi reunien es veïnats per passar es capvespres llargs i freds de s'hivern.
En deien sa boval.
Una boval és, en es balear antic, sa cambreta situada part damunt del forn de pa, coberta de volta. Avui ja és un mot que pràcticament no es fa servir — només s'ha conservat en alguns indrets, i a casa nostra encara li deim així.
Curiosament, a ses cases pageses hi havia un concepte germà: es boual, s'estable on es tancaven es bous i ses vaques. Era es lloc més calent de sa casa, perquè es animals generaven una calor natural que escalfava ses habitacions de damunt. Dos noms quasi iguals, dues solucions diferents per al mateix problema — escalfar sa cuina d'hivern.
A casa nostra, sa boval era es puesto on es forn donava calor a sa cuina de dalt cada matí. I així, durant dècades, es veïnats hi pujaven a contar batalletes — moltes, de sa guerra — al voltant d'un foc que mai s'apagava.
Es nom no el vam triar.
El triàrem es veïnats.
Es carrer de Curniola pren nom d'una casa senyorial medieval: es senyors de ses tanques de Curniola, prop del camí de Cala Morell.
Quan es 1900 hi obrí es forn, no tenia nom oficial. Sa gent simplement deia: "vaig a nes forn de Curniola". I així s'hi va quedar.
Cent vint-i-cinc anys després, encara duim es nom que ens va posar es barri.
Petites memòries del Forn
Moments d'una història llarga: ses safates plenes, ses visites del barri, ses celebracions de família.
Vine a conèixer-mos.
Es forn és aquí, com sempre. Sa porta està oberta cada matí.