Una coca lleugera per una festa intensa
Sa coca bamba és una pasta esponjosa, sucrada per damunt, gens contundent. No omple. No marca s'estómac. Per Sant Joan, on hom passa hores en peu, voltant de cavalls, brindant amb gin amb llimonada — això compta.
Si fos una coca densa, després d'un parell de tassons no podries seguir.
Sa tradició de pujar a ca s'àvia
A Ciutadella hi ha una tradició que no surt a cap fullet turístic: pujar a ca s'àvia a fer sa bereneta d'ensaïmada de Sant Joan amb xocolata calenta.
És sa manera de recuperar forces enmig de sa festa. Després d'hores aguantant sa intensitat dels caragols, es soroll dels cavalls i es brindis a nes carrer, hi ha un moment on tothom desapareix per uns minuts. Cap a casa de s'àvia, de sa tia, de sa mare. Una xocolata calenta, una ensaïmada acabada de fer, deu minuts de tranquil·litat. I altra vegada cap a nes carrer, amb forces renovades per seguir amb sa festa.
És d'aquestes coses que un menorquí no explica perquè li sembla obvi, i que un foraster no entén fins que ho viu.
Sa cocció justa
Es secret està a sa fermentació. Llarga, pacient. Sa massa s'ha de respectar es seus temps perquè surti aquesta textura tan característica que fa que en diguin "bamba" — esponjosa, com inflada.
A nes forn, comencem a preparar-la dies abans de Sant Joan. No es pot improvisar.
Una tradició que segueix
Cada any, des dels anys 60 — quan en Guiem Pons Fraga la va incorporar a nes catàleg — sa coca bamba surt del nostre forn per Sant Joan. Cinc generacions després, encara és sa mateixa recepta.
La feim per Sant Joan i també es caps de setmana, durant tota sa temporada.